Psicòleg per a ruptures de parella a Barcelona

Álvaro de la Torre · Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200
Psicoteràpia per a adults · Presencial a Gràcia i online

El final d’una relació important no suposa únicament deixar d’estar amb una persona. També poden canviar les rutines, els projectes compartits, els vincles socials, els plans de futur i la manera com imaginaves la teva pròpia vida.

Per això, després d’una ruptura, és habitual sentir tristesa, ràbia, culpa, alleujament, por, confusió o enyorança, de vegades fins i tot de manera contradictòria.

A consulta podem comprendre què estàs vivint, elaborar la pèrdua i ajudar-te a reorganitzar aquesta etapa sense imposar-te un ritme ni dir-te com t’hauries de sentir.

Consulta informativa gratuïta

Què suposa una ruptura

Una ruptura implica diferents pèrdues al mateix temps.

Pot acabar el vincle de parella, però també poden desaparèixer determinades rutines, espais compartits, expectatives i projectes que fins aleshores formaven part de la vida quotidiana.

En algunes relacions també canvien el cercle social, l’habitatge, l’organització familiar o el contacte amb persones significatives. Tot això requereix adaptació.

Fins i tot quan has estat tu qui ha decidit acabar la relació, pots experimentar dolor, dubtes o nostàlgia. Haver considerat que la separació era necessària no impedeix sentir la pèrdua.

Com es pot viure

Després d’una ruptura és freqüent intentar comprendre què va passar. El problema pot aparèixer quan aquesta reflexió es converteix en una cerca interminable d’una explicació definitiva.

Poden aparèixer pensaments com:

«Què vaig fer malament?»

«I si hagués actuat d’una altra manera?»

«Realment s’ha acabat?»

«I si encara podem tornar?»

«Com va poder deixar d’estimar-me?»

També és freqüent revisar missatges, xarxes socials, fotografies o converses anteriors. De vegades això proporciona una sensació momentània de proximitat o control, però en alguns casos acaba mantenint el malestar.

En teràpia podem diferenciar entre comprendre què ha passat i quedar atrapat en una cerca constant de certesa sobre allò que ja no podem canviar.

Alguns senyals freqüents

Cada persona viu una ruptura d’una manera diferent, però algunes dificultats que apareixen amb freqüència són:

Tristesa intensa o sensació de buit.

Pensaments repetitius sobre la relació.

Dificultat per acceptar que la relació s’ha acabat.

Necessitat constant de saber de l’altra persona.

Culpa, autoretrets o ràbia persistent.

Ansietat, nerviosisme o sensació de desbordament.

Problemes de son, concentració o gana.

Aïllament social.

Dificultat per reprendre rutines, projectes o interessos.

Dependència emocional o por intensa d’estar sol o sola.

Aquestes reaccions no signifiquen necessàriament que hi hagi un problema clínic, però sí que poden indicar que la ruptura està tenint un impacte important en el teu benestar.

No totes les ruptures són iguals

La manera de travessar una separació depèn també de com va acabar la relació i de les circumstàncies que l’envoltaven.

No és el mateix una ruptura acordada que una separació inesperada. Tampoc és igual acabar una relació breu que una convivència de molts anys, una relació amb fills, una separació després d’una infidelitat o un vincle en què hi ha hagut conflictes intensos.

A més, poden existir circumstàncies especialment difícils:

Una ruptura inesperada.

Infidelitat.

Separació després de molts anys.

Fills en comú.

Dependència econòmica o residencial.

Contactes inevitables amb l’exparella.

Relacions intermitents de ruptura i reconciliació.

Dinàmiques de dependència emocional.

Violència, control o abús.

Si hi ha amenaces, violència, control coercitiu o risc per a la teva seguretat, la prioritat no és millorar la relació ni facilitar el contacte, sinó valorar mesures de protecció i recursos especialitzats.

En una emergència, truca al 112.

Si ets una dona afectada per violència contra les dones, el 016 ofereix informació, assessorament jurídic i atenció psicosocial especialitzada.

Quan la relació s’ha acabat, però el vincle continua

No sempre és possible aplicar simplement el «contacte zero».

Quan hi ha fills, propietats, responsabilitats econòmiques, amistats compartides o altres circumstàncies, pot ser necessari mantenir un cert contacte.

En aquests casos, l’objectiu pot ser aprendre a establir una nova forma de relació prou clara i funcional, diferent de la que existia com a parella.

Quan no hi ha responsabilitats compartides, també podem valorar quin tipus de contacte afavoreix o dificulta el procés en la teva situació concreta.

No existeix una regla universal vàlida per a totes les ruptures.

Quan pot ser convenient consultar?

Pot ser un bon moment per demanar ajuda si notes que:

El malestar no disminueix amb el pas del temps.

Et costa molt acceptar la ruptura.

El teu dia a dia s’ha vist clarament afectat.

L’ansietat, la tristesa o la rumiació ocupen gran part del dia.

Sents que has perdut el control sobre les conductes de comprovació o contacte.

La relació continua ocupant permanentment el centre de la teva vida.

Apareixen bloquejos importants per prendre decisions o reorganitzar la teva vida.

La ruptura ha activat problemes d’autoestima, dependència emocional o por intensa a l’abandonament.

Si després d’una ruptura apareixen pensaments de suïcidi o de fer-te mal, és important buscar atenció professional sense demora. Pots trucar al 024, la línia d’atenció a la conducta suïcida. Si hi ha un perill immediat, truca al 112.

No cal esperar a estar «molt malament» per consultar. De vegades, començar abans pot ajudar-te a travessar aquest procés amb més claredat i menys patiment afegit.

Com treballo les ruptures de parella

Durant les primeres sessions buscarem comprendre què ha passat, com estàs vivint actualment la separació i quins aspectes estan generant més dificultat.

No parteixo de la idea que hagis d’oblidar l’altra persona ni que existeixi una manera correcta de fer aquest procés.

Depenent de la teva situació, podem treballar sobre:

Elaborar la pèrdua i donar espai a les emocions que apareixen.

Comprendre quin significat tenia la relació en la teva vida.

Treballar la culpa, la ràbia, el rebuig o els autoretrets quan generen un malestar important.

Identificar patrons de pensament o conducta que mantenen el patiment.

Establir límits amb l’exparella quan sigui necessari.

Reduir progressivament conductes de comprovació o cerca constant d’informació si estan mantenint el problema.

Recuperar activitats, vincles i interessos propis.

Reorganitzar aspectes quotidians que havien estat vinculats a la relació.

Treballar l’autoestima o la dependència emocional quan hi estiguin implicades.

Comprendre patrons relacionals que puguin resultar útils per a relacions futures, sense convertir el procés en una cerca de culpables.

Treballo les ruptures de parella des d’una perspectiva integradora basada en l’evidència científica.

La intervenció pot incorporar estratègies de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC) per treballar la rumiació, la culpa, les interpretacions rígides, l’evitació o les conductes que mantenen l’atenció constantment centrada en l’exparella; i eines de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) per relacionar-te d’una manera més flexible amb emocions i records difícils, tolerar millor la incertesa i recuperar progressivament activitats i projectes importants per a tu.

També tinc en compte els processos d’aferrament i els patrons relacionals, especialment quan hi ha una por intensa a l’abandonament, necessitat de confirmació, dificultat per reduir el contacte o relacions de ruptura i reconciliació.

Quan és necessari, treballem també la reconstrucció de la pròpia identitat, el significat de la relació i la manera d’integrar el que has viscut sense que la ruptura continuï ocupant permanentment el centre de la vida.

No aplico un protocol idèntic a totes les persones. Selecciono les estratègies en funció de l’avaluació, les característiques de la ruptura, els factors que estan mantenint el malestar i els objectius acordats amb tu.

Conèixer com treballo

L’objectiu no és «passar pàgina» per força

No necessites esborrar el que has viscut per continuar.

Una relació pot haver estat important encara que s’hagi acabat.

L’objectiu és que puguis anar integrant aquesta experiència dins de la teva història sense que la pèrdua determini permanentment el teu present.

Amb el temps pot ser possible recordar la relació sense la mateixa intensitat emocional, recuperar aspectes de la teva vida que havien quedat desplaçats i començar a construir nous projectes.

Això no significa oblidar.

Significa que la relació deixa d’ocupar tot l’espai.

I si encara vull tornar?

Després d’una ruptura és freqüent mantenir l’esperança d’una reconciliació.

No et diré automàticament que has d’abandonar aquesta possibilitat ni que hagis de recuperar la relació.

Podem analitzar què va passar, què ha canviat, què hauria de ser diferent i quines conseqüències tindria cada alternativa.

També podem explorar si el desig de tornar neix d’una valoració realista de la relació o principalment de la por, la solitud, la culpa o la dificultat per tolerar la pèrdua.

Tu pots decidir si vols intentar una reconciliació, però reprendre la relació requereix la voluntat de totes dues persones. En psicoteràpia també podem treballar com afrontar la possibilitat que l’altra persona no vulgui continuar.

Ruptura i dependència emocional

Una ruptura pot resultar especialment difícil quan el benestar estava molt condicionat per la relació.

Pot aparèixer la sensació de:

«Sense aquesta persona no puc estar bé.»

«Necessito recuperar-la per tornar a sentir-me jo.»

«No sé què fer amb la meva vida sense aquesta relació.»

En aquests casos pot ser important treballar no només la pèrdua, sinó també la manera com la relació havia arribat a organitzar la teva autoestima, les teves decisions o la teva identitat.

Dependència emocional

Ruptura i dol

Una separació implica un procés de dol, però no tots els dols tenen les mateixes característiques.

En una ruptura, l’altra persona continua existint i pot continuar present directament o indirectament. A més, poden coexistir esperança, rebuig, enfadament, contacte, comparació o informació sobre la nova vida de l’exparella.

Això pot fer que l’elaboració tingui particularitats diferents del dol per defunció.

Dol

Això és teràpia de parella?

No. En aquesta pàgina abordo la psicoteràpia individual per a persones que estan travessant una ruptura o separació.

També ofereixo teràpia de parella, però es tracta d’un servei diferent, en què tots dos membres participen per treballar sobre la seva relació.

Si esteu travessant una crisi i voleu abordar conjuntament les vostres dificultats, podeu consultar el meu servei de teràpia de parella a Barcelona.

Preguntes freqüents sobre la ruptura de parella

Sí. Pots sentir tristesa i alleujament, ràbia i enyorança, o seguretat sobre la decisió i, al mateix temps, trobar a faltar la relació. Les emocions contradictòries són freqüents durant els processos de pèrdua.

No existeix un termini universal i prefereixo no parlar de «superar-la» com si hi hagués una data en què t’hauria de deixar d’afectar.

Hi influeixen la durada i les característiques de la relació, com va acabar, els vincles que continuen, les teves circumstàncies actuals i altres factors personals.

També pots experimentar dol. Haver pres la decisió no elimina necessàriament l’afecte, la pèrdua, els dubtes o la culpa

No sempre. Depèn de les circumstàncies.

Si hi ha fills o altres responsabilitats comunes, pot no ser possible ni convenient. Quan no n’hi ha, podem valorar quin tipus de contacte està afavorint o dificultant el teu procés.

Pot ser convenient consultar si el malestar es manté molt intens, interfereix de manera important en el son, la feina, les relacions o l’autocura, o si sents que estàs quedant atrapat en conductes o pensaments que dificulten recuperar el teu funcionament quotidià.

No existeix un nombre predeterminat de sessions. Dependrà de les dificultats que apareguin, els objectius que establim i l’evolució del procés.

En molts casos, sí. Valorarem si la modalitat online s’adapta adequadament a la teva situació.

Autoria i revisió

Contingut elaborat i revisat per Álvaro de la Torre, Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200.

Última revisió: novembre de 2026.

La informació d’aquesta pàgina té caràcter divulgatiu i no substitueix una avaluació psicològica individualitzada.

Referències i fonts clíniques

Mikulincer, M. & Shaver, P. R. (2022). An attachment perspective on loss and grief. Current Opinion in Psychology.

Simpson, J. A. & Rholes, W. S. (2017). Adult Attachment, Stress, and Romantic Relationships. Current Opinion in Psychology, 13, 19–24.

National Institute for Health and Care Excellence (NICE). Depression in adults: treatment and management. NICE Guideline NG222. Apartats sobre transicions relacionals, pèrdues i psicoteràpia interpersonal.

Altres motius relacionat

Dol

Dependència emocional

Relacions interpersonals

Autoestima

Crisis vitals

Malestar emocional

Consulta altres motius de consulta psicològica a Barcelona

Estàs travessant una ruptura difícil de sostenir?

Si una separació està generant un malestar important i estàs valorant iniciar un procés de psicoteràpia, podem començar amb una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.

Podràs explicar-me breument què està passant, resoldre els teus dubtes i valorar si et puc oferir l’atenció que necessites abans d’iniciar la psicoteràpia.

La consulta informativa té caràcter orientatiu i no constitueix una sessió de psicoteràpia ni una avaluació psicològica.

Desplaça cap amunt