Álvaro de la Torre, psicólogo para dependencia emocional en Barcelona

Psicòleg per a la dependència emocional a Barcelona

 

Álvaro de la Torre · Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200
Psicoteràpia per a adults · Presencial a Gràcia i online

Quan una relació ocupa massa espai a la teva vida, la por de perdre l’altra persona, la necessitat d’aprovació o la dificultat per estar sol poden acabar condicionant com et sents, el que fas i les decisions que prens.

Potser et descobreixes cedint més del que voldries, evitant determinats conflictes, necessitant comprovar constantment que la relació està bé o tolerant situacions que et fan mal per por que l’altra persona s’allunyi.

A consulta podem comprendre què està sostenint aquesta manera de relacionar-te i treballar perquè puguis construir vincles més equilibrats, mantenint les teves necessitats, els teus límits i la teva pròpia vida.

Què entenem per dependència emocional

Necessitar afecte, suport i proximitat forma part de les relacions humanes. Tenir parella, trobar a faltar algú o necessitar suport en determinats moments no significa tenir dependència emocional.

La dificultat apareix quan el teu benestar, la teva valoració personal o algunes decisions importants comencen a dependre excessivament de conservar una relació o d’evitar que l’altra persona s’allunyi.

Aleshores pot resultar especialment difícil tolerar la distància, expressar desacord, posar límits o prendre decisions que puguin provocar rebuig o posar en risc el vincle.

A poc a poc, la relació es pot convertir en el centre de la vida mentre les teves necessitats, amistats, interessos o projectes van ocupant cada vegada menys espai.

Com es pot manifestar

No totes les persones viuen aquestes dificultats de la mateixa manera. Alguns senyals freqüents poden ser:

Por intensa que l’altra persona s’allunyi o acabi la relació.

Necessitat freqüent de confirmació, atenció o aprovació.

Ansietat quan perceps distància o canvis en el comportament de l’altra persona.

Dificultat per posar límits per por al conflicte o al rebuig.

Anteposar repetidament les necessitats de l’altra persona a les pròpies.

Tolerar situacions que et generen patiment per por de perdre la relació.

Analitzar missatges, converses o petits canvis buscant senyals de rebuig.

Abandonar progressivament activitats, amistats o interessos propis.

Dificultat per prendre determinades decisions sense consultar o rebre aprovació.

Sentir que no podries estar bé sense aquella persona.

Repetir relacions amb dinàmiques semblants.

Reconèixer-te en alguna d’aquestes situacions no significa necessàriament que existeixi un trastorn psicològic. «Dependència emocional» és un terme descriptiu que ens pot ajudar a comprendre determinats patrons relacionals, però cada cas s’ha de valorar dins de la història i les circumstàncies de la persona.

Quan conservar la relació es converteix en la prioritat

Una dinàmica freqüent apareix quan evitar perdre el vincle comença a ser més important que atendre les pròpies necessitats.

Pots acabar fent concessions que et generen malestar, evitant converses necessàries, acceptant comportaments que entren en conflicte amb els teus valors o vivint pendent de l’estat d’ànim de l’altra persona.

A curt termini, algunes d’aquestes conductes poden produir alleujament:

«Si cedeixo, evitarem discutir.»

«Si em confirma que m’estima, em podré tranquil·litzar.»

«Si no dic el que penso, potser no s’allunyarà.»

El problema és que aquest alleujament immediat pot reforçar progressivament la necessitat de tornar a fer el mateix cada vegada que apareix la por.

La relació pot continuar, però l’espai que hi ocupes tu es pot anar fent cada vegada més petit.

Por a l’abandonament i necessitat de seguretat

En algunes persones existeix una sensibilitat especial davant de qualsevol senyal que es pugui interpretar com a distància, rebuig o pèrdua.

Un missatge que triga a arribar, un canvi de to, una discussió o simplement que la parella necessiti el seu propi espai poden activar una preocupació intensa.

Aleshores pot aparèixer la necessitat de preguntar repetidament si tot està bé, buscar tranquil·litat, revisar converses, anticipar què deu estar pensant l’altra persona o mantenir un contacte molt freqüent.

Més que etiquetar-ho simplement com a «inseguretat», en teràpia interessa comprendre quin significat té per a tu la possibilitat de perdre aquella relació, quins pensaments apareixen i què fas per intentar reduir aquesta por.

Dependència emocional i autoestima

 

La dependència emocional i les dificultats d’autoestima poden estar relacionades, encara que no són el mateix.

Quan una part important de la valoració personal depèn de sentir-se estimat, escollit o acceptat per una altra persona, el rebuig o la distància es poden viure com una amenaça especialment intensa.

Poden aparèixer pensaments com:

«No trobaré ningú més.»

«Sense aquesta persona no podré estar bé.»

«He d’acceptar això perquè ningú més m’estimarà.»

En aquests casos també pot ser important treballar la manera com et valores, et relaciones amb tu mateix i construeixes la teva seguretat personal.

Autoestima

Quan pot ser convenient consultar?

Pot ser útil demanar ajuda psicològica quan:

La por de perdre una relació condiciona de manera important les teves decisions.

Et costa expressar el que necessites o establir límits.

Necessites constantment saber que l’altra persona t’estima o que la relació està bé.

Has anat abandonant amistats, activitats o projectes importants per a tu.

Saps que determinades situacions et fan patir, però sents que no te’n pots allunyar.

Repeteixes relacions o dinàmiques que acaben generant-te un malestar semblant.

Una ruptura et provoca un buit intens, ansietat o dificultats per reorganitzar la teva vida.

Et resulta especialment difícil imaginar-te estant sense parella.

No cal esperar que la relació s’acabi ni trobar-te completament desbordat per consultar.

Com treballo la dependència emocional

Les primeres sessions estan orientades a comprendre què passa en la teva manera de relacionar-te i quins factors poden estar mantenint el problema.

Explorarem les situacions que generen més inseguretat, què penses en aquells moments, les emocions que apareixen, com respons i quines conseqüències tenen aquestes respostes a curt i llarg termini.

Quan sigui rellevant, també tindrem en compte relacions anteriors, experiències significatives, aprenentatges relacionals, autoestima i altres factors personals o contextuals.

A partir d’aquesta avaluació establirem conjuntament els objectius de treball.

El procés pot incloure:

Identificar patrons relacionals que es repeteixen.

Comprendre quines pors, creences i necessitats apareixen dins del vincle.

Aprendre a tolerar millor la distància, la incertesa o el desacord.

Reduir progressivament conductes de cerca constant de confirmació quan contribueixen a mantenir el problema.

Aprendre a expressar necessitats i establir límits.

Recuperar activitats, amistats, interessos i projectes propis.

Enfortir la capacitat de prendre decisions de manera autònoma.

Treballar l’autoestima quan la valoració personal depèn excessivament de l’acceptació dels altres.

Aprendre a diferenciar cuidar una relació de renunciar sistemàticament a un mateix.

Treballo des d’una perspectiva integradora basada en l’evidència científica.

Depenent de l’avaluació i de les teves necessitats, la intervenció pot incorporar estratègies de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC) per treballar pensaments, conductes de cerca de seguretat, evitació, por al rebuig o dificultat per estar sol.

Quan existeixen patrons relacionals més persistents, també poden ser útils eines de la Teràpia d’Esquemes, especialment per explorar patrons relacionats amb abandonament, dependència, subjugació o necessitat d’aprovació.

Així mateix, podem tenir en compte els processos d’aferrament quan petits senyals de distància provoquen una necessitat intensa de confirmació, i utilitzar principis de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) per aprendre a tolerar millor emocions difícils i incertesa sense que aquestes determinin constantment les teves decisions.

No aplico el mateix protocol a totes les persones. La intervenció s’adapta a l’avaluació, als factors que estiguin mantenint les teves dificultats i als objectius que acordem conjuntament.

Conèixer com treballo

L’objectiu no és no necessitar ningú

Tenir autonomia psicològica no significa deixar de necessitar afecte, companyia o vincles importants.

Les relacions humanes impliquen interdependència: necessitem altres persones i altres persones també ens poden necessitar.

L’objectiu de la teràpia no és convertir-te en algú completament independent ni ensenyar-te a distanciar-te emocionalment.

Es tracta de poder estimar algú sense que el teu benestar, la teva identitat o les teves decisions depenguin exclusivament de conservar aquella relació.

Poder estar a prop d’una altra persona i, al mateix temps, mantenir els teus límits, necessitats, amistats, projectes i capacitat per decidir.

En definitiva, construir relacions en què puguis vincular-te amb una altra persona sense desaparèixer tu dins de la relació.

Dependència emocional i relacions interpersonals

Estan relacionades, però no són exactament el mateix.

Les dificultats interpersonals poden incloure problemes per comunicar-se, confiar, resoldre conflictes, expressar necessitats o establir límits en diferents relacions.

En la dependència emocional adquireix una importància especial la por de perdre un vincle i el grau en què el benestar o les decisions comencen a dependre de mantenir-lo.

Si les teves dificultats apareixen en diferents tipus de relacions, també pots consultar:

Relacions interpersonals

He de deixar la meva relació?

No necessàriament.

La meva funció com a psicòleg no és decidir si has de continuar o acabar una relació.

En teràpia podem comprendre què està passant, com t’està afectant el vincle, quines necessitats i límits hi estan implicats i quines conseqüències tenen les diferents opcions.

La decisió final sobre la relació et correspon a tu.

Si hi ha violència, amenaces, control coercitiu o risc per a la teva seguretat, la prioritat no serà millorar la relació, sinó valorar mesures de protecció i els recursos especialitzats disponibles.

En una situació d’emergència, truca al 112. Si ets una dona i necessites informació, assessorament o atenció especialitzada davant de violència contra les dones, pots contactar amb el 016.

Preguntes freqüents sobre la dependència emocional

No constitueix per si sola un diagnòstic clínic.

El terme s’utilitza per descriure determinats patrons de relació en què el benestar, les decisions o la pròpia valoració poden quedar excessivament condicionats per mantenir un vincle.

Caldrà avaluar cada cas per comprendre quins factors hi estan intervenint.

No. Sentir amor, necessitar proximitat o trobar a faltar algú forma part d’una relació.

Parlem de dependència emocional quan la por de perdre el vincle o la necessitat de mantenir-lo comença a condicionar de manera important el benestar, els límits o les decisions.

Sí. El treball se centra en la teva experiència: com et vincules, què tems, quines necessitats apareixen, com respons davant de la distància o el conflicte i quins patrons poden estar mantenint el problema.

Hi poden intervenir diferents factors: expectatives apreses, maneres d’entendre l’afecte, por a l’abandonament, autoestima, experiències anteriors o patrons de resposta que s’han tornat automàtics.

No existeix una única explicació i caldrà comprendre el teu cas particular.

 

Podem treballar la dificultat per estar amb tu mateix, recuperar activitats i vincles propis i desenvolupar una major autonomia.

L’objectiu no és aïllar-te ni deixar de necessitar relacions, sinó que estar sense parella o travessar moments de distància no resulti insuportable.

No hi ha un nombre fix de sessions. Dependrà dels patrons implicats, dels objectius establerts, de la història del problema i de l’evolució durant la teràpia.

En molts casos, sí. Valorarem la modalitat més adequada segons les teves necessitats i circumstàncies.

Autoria i revisió

Contingut elaborat i revisat per Álvaro de la Torre, Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200.

Última revisió: octubre de 2026.

La informació d’aquesta pàgina té caràcter divulgatiu i no substitueix una avaluació psicològica individualitzada.

Referències i fonts clíniques

Simpson, J. A. & Rholes, W. S. (2017). Adult Attachment, Stress, and Romantic Relationships. Current Opinion in Psychology, 13, 19–24.

Mikulincer, M. & Shaver, P. R. (2019). Attachment orientations and emotion regulation. Current Opinion in Psychology, 25, 6–10.

Mosannenzadeh, F. et al. (2024). Adult Attachment and Emotion Regulation Flexibility in Romantic Relationships. Behavioral Sciences, 14(9), 758.

Nota: el terme «dependència emocional» s’utilitza aquí de manera descriptiva per comprendre determinats patrons relacionals i no com un diagnòstic clínic independent.

Altres motius relacionats

Relacions interpersonals

Autoestima

Ruptures

Ansietat

Malestar emocional

Consulta altres motius de consulta psicològica a Barcelona

Sents que estàs perdent massa espai dins d’una relació?

Si la por de perdre algú, la necessitat d’aprovació o la dificultat per posar límits estan condicionant el teu benestar, podem començar amb una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.

Podràs explicar-me breument què està passant, resoldre els teus dubtes i valorar si et puc oferir l’atenció que necessites abans d’iniciar la psicoteràpia.

La consulta informativa té caràcter orientatiu i no constitueix una sessió de psicoteràpia ni una avaluació psicològica.

Desplaça cap amunt