Álvaro de la Torre, psicólogo para autoestima en adultos en Barcelona

Psicólogo para autoestima en Barcelona

Álvaro de la Torre · Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200
Psicoteràpia per a adults · Presencial a Gràcia i online

Aprendre a valorar-te sense dependre constantment de l’aprovació dels altres.

Potser et costa reconèixer les teves capacitats, dubtes de les teves decisions o sents que mai no fas prou. Pot ser que et comparis freqüentment amb altres persones, que tinguis por d’equivocar-te o que necessitis demostrar contínuament la teva vàlua.

En algunes ocasions, aquestes dificultats apareixen en forma d’inseguretat o por al rebuig. Altres vegades s’amaguen darrere d’una elevada autoexigència, perfeccionisme o necessitat de tenir-ho tot sota control.

La manera com et perceps, et valores i et tractes pot influir en les teves relacions, les teves decisions i el teu benestar emocional.

No es tracta de convèncer-te que ets una persona extraordinària, sinó de desenvolupar una relació més realista, flexible i respectuosa amb tu.

Ofereixo psicoteràpia individual per a adults a Barcelona (Gràcia) i online.

A consulta podem comprendre com has après a valorar-te, identificar els patrons que mantenen la inseguretat i treballar perquè la teva autoestima no depengui exclusivament dels teus èxits, dels teus errors o de l’opinió dels altres.

Consulta informativa gratuïta

Què és l’autoestima?

L’autoestima fa referència a la manera com ens percebem, ens valorem i ens relacionem amb nosaltres mateixos.

No és una característica fixa ni una qualitat que simplement es té o no es té. Es desenvolupa al llarg de la nostra història i pot estar influïda per les nostres experiències, relacions, aprenentatges i circumstàncies vitals.

La nostra manera de valorar-nos també pot canviar segons el context. Una persona es pot sentir competent professionalment i, al mateix temps, experimentar una gran inseguretat en les seves relacions personals.

Tenir una autoestima saludable no significa sentir-se segur sempre

Una relació saludable amb un mateix no implica pensar constantment en positiu, sentir-nos satisfets amb tot el que fem o no experimentar dubtes.

Podem reconèixer les nostres capacitats i, alhora, acceptar les nostres limitacions.

Podem cometre errors sense concloure que som un fracàs.

I podem rebre una crítica sense interpretar automàticament que el nostre valor com a persones està en qüestió.

L’autoestima no consisteix a agradar-te sempre, sinó a aprendre a relacionar-te amb tu d’una manera més equilibrada, fins i tot quan les coses no surten com esperaves.

Com es pot manifestar una baixa autoestima?

Les dificultats relacionades amb l’autoestima poden adoptar formes molt diferents.

En algunes persones predomina una veu interna especialment crítica. Els errors adquireixen una gran importància, mentre que els èxits es minimitzen o s’atribueixen a la sort.

En d’altres apareix una necessitat constant d’aprovació, por al rebuig o dificultat per expressar desacord.

També pot existir una elevada autoexigència: la persona sembla segura i competent, però internament sent que mai no fa prou.

Alguns senyals freqüents

Pots reconèixer algunes d’aquestes experiències:

Autocrítica constant: et jutges amb duresa i et costa reconèixer allò que fas bé.

Sensació de no ser suficient: sents que necessites millorar contínuament per merèixer reconeixement o afecte.

Comparació amb els altres: utilitzes els èxits, l’aparença o les circumstàncies d’altres persones com a mesura del teu propi valor.

Necessitat d’aprovació: et preocupa excessivament què poden pensar els altres de tu.

Por al rebuig: evites expressar opinions, necessitats o desacords per por de decebre.

Inseguretat a l’hora de prendre decisions: dubtes del teu criteri i busques freqüentment la confirmació d’altres persones.

Perfeccionisme: estableixes expectatives molt elevades i experimentes frustració quan no aconsegueixes complir-les.

Dificultat per posar límits: prioritzes les necessitats dels altres, fins i tot quan això perjudica el teu benestar.

Por d’equivocar-te: evites reptes, oportunitats o situacions en què podries sentir-te avaluat.

Dificultat per acceptar elogis: minimitzes les teves capacitats o atribueixes els teus èxits a factors externs.

Aquestes experiències no impliquen necessàriament l’existència d’un trastorn psicològic.

La baixa autoestima no constitueix per si mateixa un diagnòstic clínic, encara que pot contribuir al malestar emocional o aparèixer associada a altres dificultats psicològiques.

Per què podem desenvolupar una autoestima negativa?

La manera com ens valorem no apareix del no-res.

Al llarg de la nostra vida desenvolupem idees sobre qui som, què podem esperar dels altres i què necessitem fer per sentir-nos acceptats o valuosos.

Aquestes idees poden estar relacionades amb diferents experiències.

Experiències de crítica o rebuig

Haver rebut crítiques freqüents, comparacions, desqualificacions o missatges de desaprovació pot influir en la manera com aprenem a valorar-nos.

Exigències i expectatives elevades

Quan el reconeixement depèn principalment dels resultats, podem aprendre a associar el nostre valor personal amb el rendiment o l’èxit.

Experiències en les relacions

Relacions marcades pel rebuig, la invalidació emocional, la manca de reconeixement o determinades dinàmiques de dependència poden contribuir a mantenir sentiments d’inseguretat.

Aprenentatges i creences personals

Amb el temps podem desenvolupar idees com:

«Si m’equivoco, pensaran que no valc.»

«Ho he de fer tot bé.»

«Si algú em rebutja, significa que hi ha alguna cosa dolenta en mi.»

«Perquè m’estimin, he de satisfer les seves expectatives.»

Aquestes creences poden arribar a funcionar com a regles que condicionen les nostres decisions i comportaments.

Tanmateix, comprendre com es va desenvolupar una determinada manera de valorar-te no significa que la teva història determini necessàriament com t’hauràs de sentir la resta de la vida.

En psicoteràpia també ens interessa identificar quins factors estan mantenint actualment aquestes dificultats i quines possibilitats de canvi existeixen.

Quan el teu valor depèn del que fas o del que pensen els altres

Una qüestió especialment important és d’on obtenim la nostra sensació de vàlua personal.

Quan depèn excessivament del rendiment, l’aparença física, el reconeixement professional, tenir parella o agradar als altres, qualsevol dificultat en aquests àmbits es pot interpretar com una amenaça a la nostra identitat.

Per exemple, una persona que vincula el seu valor amb l’èxit professional pot viure un error laboral com una demostració d’incompetència.

Una altra persona pot interpretar un desacord de parella com un senyal que no mereix ser estimada.

En tots dos casos, una experiència concreta acaba convertint-se en una valoració global d’un mateix.

El cercle de l’autoexigència

De vegades es desenvolupa un patró com aquest:

«No soc suficient» → Necessito demostrar la meva vàlua → M’exigeixo cada vegada més → Tinc por d’equivocar-me → Em critico quan no assoleixo les meves expectatives → Torno a sentir que no soc suficient.

En altres ocasions apareix l’evitació.

Per protegir-se de la possibilitat de fracassar, rebre crítiques o sentir-se rebutjat, la persona evita situacions que podrien posar a prova la imatge que té de si mateixa.

Tot i que aquestes estratègies poden proporcionar una certa seguretat a curt termini, també poden contribuir a mantenir la inseguretat.

Comprendre aquests patrons i aprendre a respondre d’una altra manera pot ser una part important del procés terapèutic.

És el mateix autoestima que confiança en un mateix?

Tot i que estan relacionades, no són exactament el mateix.

La confiança en un mateix acostuma a referir-se a com valorem la nostra capacitat per afrontar determinades situacions.

Per exemple, pots sentir-te segur quan fas la teva feina i experimentar inseguretat quan coneixes persones noves.

L’autoestima es relaciona d’una manera més àmplia amb com et valores i et tractes com a persona.

És possible tenir una elevada confiança en determinades capacitats i, al mateix temps, experimentar una autoestima vulnerable.

Una persona pot assolir bons resultats professionals, rebre reconeixement i mostrar una imatge de seguretat, però sentir-se profundament qüestionada davant d’una crítica o un error.

Per això, el treball psicològic no consisteix únicament a augmentar la confiança per dur a terme determinades activitats.

També pot ser necessari revisar les condicions que utilitzem per determinar quant valem i desenvolupar una relació més estable i respectuosa amb nosaltres mateixos.

Quan convé acudir a un psicòleg per problemes d’autoestima?

No cal esperar a sentir-te completament desbordat.

Pot ser convenient demanar ajuda quan la manera com et valores genera un malestar persistent o comença a limitar les teves decisions, relacions i oportunitats.

Per exemple, quan:

Necessites constantment l’aprovació dels altres.

La por d’equivocar-te t’impedeix prendre decisions.

Et costa expressar les teves opinions o defensar les teves necessitats.

Mantens relacions insatisfactòries per por al rebuig o a la soledat.

Et compares contínuament i sents que mai no estàs a l’altura.

L’autocrítica t’impedeix reconèixer les teves capacitats.

Evites oportunitats per por al fracàs.

Sents que has de demostrar contínuament la teva vàlua.

Et resulta difícil acceptar-te quan comets errors.

També pot tenir sentit consultar quan aparentment les coses van bé, però internament continua existint la sensació que mai no fas prou.

La qüestió no és únicament com et valores, sinó fins a quin punt aquesta relació amb tu està condicionant la vida que vols portar.

Com treballo l’autoestima en psicoteràpia?

L’objectiu terapèutic no consisteix simplement a «pujar l’autoestima» ni a convèncer-te que has de pensar positivament sobre tu.

Primer necessitem comprendre com has après a valorar-te i quins factors estan contribuint a mantenir actualment la inseguretat, l’autocrítica o la necessitat d’aprovació.

Treballo des d’una perspectiva integradora basada en l’evidència científica, utilitzant principalment estratègies de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC) i altres eines psicològiques quan resulten adequades.

La intervenció s’adapta a la teva història, les teves circumstàncies, les dificultats identificades i els objectius que acordem conjuntament.

01 · Comprendre la relació que tens amb tu

Durant les primeres sessions explorarem:

En quines situacions experimentes més inseguretat.

Quins pensaments apareixen quan t’equivoques o reps una crítica.

Com interpretes els teus èxits i dificultats.

Quina importància té per a tu l’aprovació externa.

Quines expectatives i exigències t’imposes.

Com influeixen aquestes dificultats en les teves relacions i decisions.

Quines estratègies utilitzes per protegir-te del rebuig o del fracàs.

També tindrem en compte les experiències rellevants de la teva història i les circumstàncies actuals.

Aquesta avaluació ens permetrà construir una comprensió compartida de les dificultats i establir objectius terapèutics realistes.

02 · Identificar i modificar els patrons que mantenen la inseguretat

Segons les teves necessitats, el treball pot incloure diferents estratègies.

Autocrítica i creences personals

Explorarem les idees que utilitzes per valorar-te i com influeixen en les teves emocions i comportaments.

Mitjançant eines cognitivoconductuals podem identificar interpretacions excessivament rígides i desenvolupar formes més equilibrades de comprendre les teves experiències.

Autoexigència i perfeccionisme

Quan la teva valoració personal depèn d’assolir determinats resultats, podem treballar per revisar expectatives, flexibilitzar criteris i reduir la necessitat de demostrar contínuament la teva vàlua.

Dependència de l’aprovació externa

Explorarem fins a quin punt les teves decisions estan condicionades per la por de decebre, rebre crítiques o perdre l’acceptació dels altres.

L’objectiu és desenvolupar una major autonomia per decidir i actuar d’acord amb les teves necessitats i valors.

Assertivitat i establiment de límits

Quan hi ha dificultats per expressar opinions, demanar allò que necessites o dir que no, podem treballar habilitats de comunicació assertiva.

També explorarem les creences i emocions que poden dificultar l’establiment de límits.

Afrontament de la por a l’error i al rebuig

En algunes ocasions, la inseguretat es manté perquè evitem situacions en què podríem equivocar-nos o sentir-nos avaluats.

Quan sigui adequat, podem utilitzar experiments conductuals i exercicis d’exposició gradual per comprovar determinades expectatives i desenvolupar noves experiències d’aprenentatge.

Autocompassió i relació amb un mateix

Quan predominen la vergonya o una autocrítica intensa, es poden incorporar eines basades en la compassió.

No es tracta de justificar qualsevol comportament ni de renunciar a millorar, sinó d’aprendre a respondre a les dificultats i als errors sense recórrer sistemàticament al menyspreu cap a un mateix.

Flexibilitat psicològica

També es poden integrar principis de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) per desenvolupar una relació més flexible amb pensaments i emocions difícils.

Això et pot ajudar a actuar d’acord amb allò que consideres important, fins i tot quan apareixen dubtes, inseguretat o por a la valoració dels altres.

No utilitzarem totes aquestes estratègies sistemàticament. Seleccionarem les que resultin més adequades segons l’avaluació i els teus objectius.

03 · Consolidar els canvis en la teva vida quotidiana

Al llarg del procés revisarem els avenços, les dificultats que apareguin i les estratègies que et resultin més útils.

També podrem acordar exercicis entre sessions per aplicar allò que hem treballat en situacions reals.

L’objectiu és que desenvolupis recursos per afrontar crítiques, errors, decisions i relacions personals amb més flexibilitat i autonomia.

Conèixer com treballo

L’objectiu no és agradar-te sempre, sinó aprendre a tractar-te millor

Una relació saludable amb tu no significa sentir-te segur, competent o satisfet permanentment.

Hi haurà moments en què dubtis, t’equivoquis, rebis crítiques o descobreixis aspectes de tu que vulguis canviar.

La psicoteràpia no pretén eliminar aquestes experiències.

Busca ajudar-te perquè un error no determini globalment el teu valor, perquè una crítica no defineixi qui ets i perquè les teves decisions no depenguin constantment d’aconseguir l’aprovació d’altres persones.

Això implica aprendre a reconèixer-te d’una manera més completa: amb capacitats i limitacions, èxits i dificultats, fortaleses i aspectes que encara pots desenvolupar.

També significa poder responsabilitzar-te d’allò que vulguis canviar sense convertir cada dificultat en un motiu per desqualificar-te.

No cal que siguis perfecte per tractar-te amb respecte.

Preguntes freqüents sobre autoestima i psicoteràpia

Sí, encara que en teràpia normalment no treballem l’autoestima com si fos una característica aïllada que simplement calgués augmentar.

Podem identificar i modificar patrons de pensament, comportament i relació amb un mateix que contribueixen a mantenir la inseguretat, l’autocrítica o la dependència de la valoració externa.

No. La baixa autoestima no constitueix per si mateixa un diagnòstic clínic.

Pot aparèixer associada a diferents problemes psicològics o existir sense que hi hagi un trastorn. Per això és important valorar cada situació individualment.

No exactament. La seguretat o confiança acostuma a estar més relacionada amb com percebem la nostra capacitat per desenvolupar-nos en determinades situacions.

L’autoestima fa referència d’una manera més àmplia a com ens valorem i ens relacionem amb nosaltres mateixos.

Totes dues poden estar relacionades, però no són equivalents.

No hi ha un nombre determinat de sessions. Dependrà de les dificultats que hi intervinguin, dels objectius que establim i de l’evolució del procés.

Periòdicament revisarem els canvis i la necessitat de continuar, espaiar o finalitzar les sessions.

En molts casos, sí. La idoneïtat de la modalitat es valorarà tenint en compte les teves necessitats i circumstàncies.

Que una determinada manera de valorar-te faci molts anys que és present pot fer que resulti molt familiar i automàtica, però no significa que sigui inmodificable.

Serà important comprendre com es va desenvolupar i, especialment, quins factors la mantenen actualment.

Les primeres sessions estan orientades a comprendre quines dificultats experimentes, com afecten la teva vida i quins factors poden estar contribuint a mantenir-les.

Explorarem la teva situació actual, la teva història rellevant i les estratègies que utilitzes per afrontar la inseguretat o l’autocrítica.

A partir d’aquesta avaluació definirem conjuntament els objectius i la forma d’intervenció.

Autoria i revisió

Contingut elaborat i revisat per Álvaro de la Torre, Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200.

Última revisió: octubre de 2026.

La informació d’aquesta pàgina té caràcter divulgatiu i no substitueix una avaluació psicològica individualitzada.

Referències i fonts clíniques

Fennell, M. J. V. (1997). Low Self-Esteem: A Cognitive Perspective. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 25(1), 1–26.

Rimes, K. A., Smith, P. & Bridge, L. (2023). Low self-esteem: a refined cognitive behavioural model. Behavioural and Cognitive Psychotherapy, 51, 579–594.

Niveau, N., New, B., & Beaudoin, M. (2021). Self-esteem interventions in adults: A systematic review and meta-analysis. Journal of Research in Personality, 94, 104131.

Altres motius de consulta relacionats

Les dificultats d’autoestima poden aparèixer juntament amb altres problemes emocionals o relacionals.

Si identifiques alguna d’aquestes situacions, també pots consultar:

Ansietat

Relacions interpersonals

Dependència emocional

Malestar emocional

Ruptures

Consulta altres motius de consulta psicològica a Barcelona

Sents que la manera com et valores està limitant la teva vida?

No cal que esperis a sentir-te segur de tu mateix per començar a fer canvis.

Si l’autocrítica, la inseguretat o la necessitat d’aprovació estan condicionant les teves relacions, les teves decisions o el teu benestar, podem començar per comprendre què està passant.

T’ofereixo psicoteràpia individual per a adults, presencial a Barcelona (Gràcia) i online, des d’un enfocament proper, rigorós i basat en l’evidència científica.

Si abans d’iniciar la psicoteràpia vols conèixer-me i resoldre alguns dubtes, pots sol·licitar una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.

Podràs explicar-me breument la teva situació, conèixer la meva manera de treballar i valorar si et puc oferir l’atenció que necessites.

La visita informativa té caràcter orientatiu i no constitueix una sessió de psicoteràpia ni una avaluació psicològica.

Desplaça cap amunt