Teràpia de parella a Barcelona
Álvaro de la Torre · Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200
Teràpia de parella per a adults · Presencial a Gràcia i en línia
Les relacions de parella passen per diferents etapes. De vegades, allò que abans resultava senzill comença a generar discussions, distància emocional, malentesos o dubtes sobre el futur de la relació.
Pot ser que sentiu que parleu una vegada i una altra dels mateixos problemes, que us costa entendre-us o que determinades situacions han deteriorat la confiança. De vegades, tots dos voleu continuar, però no sabeu com recuperar una manera de relacionar-vos que us resulti satisfactòria.
La teràpia de parella ofereix un espai professional per comprendre què està passant entre vosaltres, identificar els factors que mantenen les dificultats i valorar conjuntament quins canvis us poden ajudar.
L’objectiu no és determinar qui té raó ni aconseguir que continueu junts a qualsevol preu. Es tracta de comprendre la vostra relació i ajudar-vos a prendre decisions d’una manera més conscient, respectuosa i autònoma.
Què és la teràpia de parella?
La teràpia de parella és una intervenció psicològica en què tots dos membres participen per abordar les dificultats que estan experimentant en la seva relació.
A diferència de la psicoteràpia individual, el treball no se centra exclusivament en el malestar d’una persona, sinó també en la manera com tots dos interactuen, es comuniquen, interpreten el que passa i responen davant dels conflictes.
En una relació poden coexistir necessitats diferents, experiències personals diverses i expectatives que no sempre resulten fàcils de conciliar.
De vegades, el problema no es troba únicament en allò que fa una persona o l’altra, sinó en una dinàmica que s’ha anat construint i repetint amb el temps.
En teràpia podem identificar aquests patrons, comprendre com afecten cadascú i explorar altres maneres de relacionar-vos.
No cal que hi hagi una crisi greu per demanar ajuda. Algunes parelles consulten quan comencen a detectar dificultats i volen abordar-les abans que el malestar augmenti.
Quan pot ser convenient acudir a teràpia de parella?
Cada parella té la seva pròpia història, però alguns dels motius de consulta més freqüents són:
Discussions repetitives que acaben sense resoldre el problema.
Dificultats de comunicació o sensació de no ser escoltat.
Distanciament emocional o pèrdua de connexió.
Conflictes relacionats amb la convivència i les responsabilitats compartides.
Diferències en les necessitats d’afecte, intimitat o autonomia.
Gelosia, desconfiança o inseguretat dins de la relació.
Infidelitat i dificultats per reconstruir la confiança.
Desacords sobre projectes de futur, compromís o convivència.
Canvis importants relacionats amb la maternitat, la paternitat, la família o la feina.
Dificultats per establir límits amb les famílies d’origen.
Sensació que un dels membres està assumint més responsabilitats que l’altre.
Dubtes sobre continuar o posar fi a la relació.
Crisis després de molts anys de convivència.
Aquestes dificultats no signifiquen necessàriament que la relació estigui destinada a acabar.
Tampoc impliquen que totes les relacions es puguin o s’hagin de mantenir.
L’important és comprendre què està passant en la vostra situació particular, quins aspectes poden canviar i què necessita cadascú per sentir-se respectat i satisfet dins de la relació.
Què és meu, què és de la meva parella i què pertany a la nostra relació?
Una de les dificultats més freqüents durant una crisi de parella és no saber distingir entre les responsabilitats pròpies, les de l’altra persona i els problemes que es generen en la convivència.
Et pots preguntar:
«Soc massa exigent?»
«Estic demanant alguna cosa raonable?»
«El problema és meu o de la meva parella?»
«Per què sempre acabem discutint pel mateix?»
«Tenim dificultats que podem resoldre o som incompatibles?»
En teràpia podem explorar aquestes qüestions des de tres dimensions relacionades:
L’individual. Les emocions, necessitats, expectatives, experiències anteriors, creences i maneres de respondre que cada persona aporta a la relació.
L’interpersonal. Els comportaments concrets de cada membre, les demandes que expressa, la manera de comunicar les seves necessitats i el respecte envers les de l’altra persona.
El relacional. Els patrons que es generen entre tots dos, la manera com s’influeixen mútuament i les seqüències que poden estar mantenint els conflictes.
També tindrem en compte les circumstàncies externes que afecten la relació, com l’estrès laboral, les responsabilitats familiars o els canvis vitals.
No es tracta de repartir percentatges de culpa.
Es tracta de comprendre què depèn de cada persona, què necessita la col·laboració de tots dos i quines dificultats poden requerir decisions sobre la continuïtat de la relació.
Aquesta perspectiva no significa que tots dos tinguin sempre la mateixa responsabilitat. Si hi ha conductes d’abús, intimidació o control, és important reconèixer-les i abordar-les com a tals.
Quan les discussions es repeteixen
En algunes relacions, determinades converses acaben seguint un patró semblant.
Un dels membres expressa una queixa o una necessitat. L’altre pot interpretar-la com una crítica i respondre defensant-se, justificant-se o retirant-se de la conversa.
La primera persona pot sentir-se aleshores poc escoltada i insistir amb més intensitat, mentre que la segona se sent cada vegada més pressionada.
Finalment, tots dos acaben frustrats i amb la sensació que parlar no serveix de res.
Aquest és només un exemple. Cada parella desenvolupa les seves pròpies formes d’interacció.
Durant la intervenció podem reconstruir situacions concretes, identificar què passa abans, durant i després dels conflictes i treballar respostes alternatives.
Aprendre a comunicar-se no consisteix simplement a parlar més.
També implica escoltar, expressar necessitats sense desqualificar, reconèixer emocions, tolerar diferències i saber quan una conversa necessita una pausa.
Teràpia de parella després d'una infidelitat
Descobrir una infidelitat pot alterar profundament la confiança i la seguretat dins d’una relació.
La persona que s’ha sentit traïda pot experimentar tristesa, ràbia, inseguretat, pensaments repetitius o necessitat de comprendre què ha passat.
Qui ha estat infidel pot sentir culpa, vergonya, por de perdre la relació o dificultats per respondre a les preguntes de la seva parella.
De vegades, tots dos desitgen continuar, però descobreixen que no n’hi ha prou amb decidir deixar enrere el que ha passat.
Poden aparèixer records, dubtes, discussions recurrents o dificultats per recuperar la intimitat emocional.
En teràpia podem treballar les conseqüències de la infidelitat, les necessitats de cadascú, la responsabilitat pel que ha passat i les condicions necessàries per valorar una possible reconstrucció de la confiança.
La intervenció no parteix de l’obligació de perdonar ni de continuar junts.
La confiança no es recupera únicament mitjançant promeses o explicacions. És important que hi hagi comportaments coherents, acords i un procés que respecti les necessitats i els límits de les persones implicades.
En altres ocasions, el treball terapèutic pot ajudar a comprendre que continuar la relació no és l’alternativa que algun dels membres desitja.
I si un dels dos té dubtes sobre continuar?
La teràpia de parella permet comprendre les dificultats de la relació.
Durant les sessions treballem la comunicació, els conflictes i les necessitats de tots dos.
L’objectiu és afavorir una relació més satisfactòria i conscient.
Com treballo la teràpia de parella
La meva manera de treballar parteix de comprendre la vostra situació particular abans d’establir els objectius de la intervenció.
No aplico un protocol idèntic a totes les parelles.
Durant les primeres sessions explorarem què us ha portat a consultar, com heu arribat a la situació actual, quines dificultats apareixen i com està afectant la relació el benestar de tots dos.
1. Comprendre la situació i la història de la relació
Explorarem el motiu de consulta, els esdeveniments rellevants, els conflictes més freqüents i els intents que heu fet per resoldre’ls.
També serà important conèixer quins aspectes positius manté la relació, què us ha unit i quines expectatives té cadascú respecte a la teràpia.
2. Identificar els patrons que mantenen el malestar
Analitzarem situacions concretes per comprendre què desencadena els conflictes, com respon cada membre i quines conseqüències tenen aquestes respostes.
Això permet diferenciar les dificultats individuals d’aquelles que apareixen o es mantenen en la interacció.
3. Definir objectius compartits
A partir de la valoració inicial acordarem quins aspectes volem treballar.
Els objectius poden incloure millorar la comunicació, abordar conflictes, recuperar la confiança, modificar determinades dinàmiques o aclarir decisions sobre la relació.
És important que tots dos comprengueu el sentit del treball i hi pugueu participar de manera voluntària.
4. Treballar les dificultats identificades
Segons la situació, podem incorporar estratègies per expressar necessitats, regular les emocions durant els conflictes, revisar determinades interpretacions, establir acords i modificar patrons d’interacció que generen malestar.
En alguns casos serà important treballar l’acceptació de diferències que no necessiten desaparèixer perquè hi hagi una relació satisfactòria.
5. Avaluar els canvis i els passos següents
Al llarg del procés revisarem si els canvis estan sent útils, quines dificultats persisteixen i si els objectius inicials continuen tenint sentit.
El treball es pot orientar a millorar la relació o a aclarir com volen continuar els seus integrants.
No existeix un nombre de sessions universal per a totes les parelles.
Una intervenció psicològica des d'un enfocament integrador
Treballo des d’una perspectiva integradora, tenint en compte les característiques individuals de cada membre i el funcionament de la relació.
La intervenció pot incorporar estratègies de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC) per identificar interpretacions rígides, formes de comunicació i comportaments que contribueixen al manteniment dels conflictes.
També tinc en compte els principis de les intervencions conductuals de parella, especialment la importància de comprendre els patrons d’interacció, afavorir canvis concrets i abordar les diferències individuals sense convertir-les necessàriament en un problema que s’hagi d’eliminar.
Segons les necessitats del cas, podem treballar la regulació emocional, l’escolta, la validació, l’expressió assertiva, l’establiment de límits i la tolerància a la incertesa.
No es tracta únicament d’aprendre tècniques de comunicació.
També és important comprendre quin significat tenen els conflictes per a cada persona, quines necessitats hi estan implicades i com s’ha desenvolupat la dinàmica relacional.
L’elecció de les estratègies dependrà de l’avaluació inicial, dels objectius acordats i de l’adequació de la intervenció a la vostra situació.
Conèixer com treballo
L'objectiu no és continuar junts a qualsevol preu
Sovint, una parella inicia teràpia amb l’esperança de recuperar la relació que tenia anteriorment.
Tanmateix, no sempre és possible ni necessari tornar exactament a l’etapa anterior.
Les persones canvien, les necessitats evolucionen i les relacions passen per circumstàncies diferents al llarg del temps.
De vegades, el treball terapèutic pot facilitar una relació més satisfactòria, basada en una comprensió, cooperació i respecte més grans.
En altres casos, pot ajudar a reconèixer diferències importants, necessitats incompatibles o decisions que resulta difícil continuar ajornant.
La meva funció no és decidir per vosaltres.
L’objectiu és oferir un espai professional des del qual pugueu comprendre millor què està passant i prendre decisions amb més claredat.
En què es diferencia de la psicoteràpia individual davant d'una ruptura de parella?
Tot i que totes dues intervencions poden abordar conflictes sentimentals, no tenen els mateixos objectius ni el mateix enquadrament terapèutic.
Teràpia de parella: quan tots dos hi participen
La teràpia de parella se centra en la relació i en el funcionament conjunt dels seus membres.
Tots dos participen en el procés i es treballen les seves interaccions, les dificultats compartides i els possibles canvis.
Pot estar indicada quan voleu millorar la relació, abordar una crisi o explorar conjuntament què fer davant de les dificultats que esteu vivint.
Psicoteràpia individual: quan necessites treballar la teva pròpia experiència
La psicoteràpia individual permet abordar com estàs vivint una relació, una crisi sentimental o una separació des de la teva pròpia experiència.
No requereix la participació de la teva parella.
Pot ajudar-te a elaborar una pèrdua, comprendre les teves emocions, treballar l’autoestima, afrontar la dependència emocional, establir límits o prendre decisions personals.
Si la relació ja s’ha acabat, podem treballar el procés de dol, l’acceptació de la separació i la reorganització de la teva vida.
També pots acudir individualment si encara estàs en una relació, però necessites comprendre què et passa abans de prendre decisions.
Psicòleg per afrontar una ruptura de parella a Barcelona
Tots dos enfocaments poden ser útils, però no són intercanviables. L’elecció dependrà de la situació, dels objectius i de la participació de les persones implicades.
Quan pot no ser adequada la teràpia de parella?
La teràpia conjunta no sempre és la intervenció més indicada.
Quan hi ha amenaces, violència, intimidació, control coercitiu o por de l’altra persona, cal valorar especialment la seguretat i la conveniència d’un abordatge individual o especialitzat.
En aquestes circumstàncies, no seria adequat tractar automàticament el problema com un conflicte en què tots dos han d’assumir la mateixa responsabilitat.
També pot ser necessari prioritzar una altra atenció quan hi ha dificultats individuals greus que requereixen estabilització o intervenció especialitzada.
Si durant la valoració considero que la teràpia conjunta no és adequada per a la vostra situació, us explicaré les alternatives i les possibles derivacions.
En una situació de perill immediat, truqueu al 112. Si ets una dona afectada per violència contra les dones, pots contactar amb el 016, servei d’informació i atenció especialitzada.
Confidencialitat i enquadrament terapèutic
La teràpia de parella requereix establir unes condicions de treball específiques, diferents de les de la psicoteràpia individual.
Abans d’iniciar el procés, aclarirem els objectius, les condicions de participació, la confidencialitat i la manera com es gestionarà la informació compartida durant les sessions.
També acordarem com procedir davant de possibles entrevistes individuals complementàries, quan estiguin clínicament justificades.
És important que tots dos conegueu aquestes condicions i les pugueu acceptar de manera informada.
La consulta constitueix un espai professional en què es pretén afavorir l’expressió i la comprensió mútua, sense que això impliqui justificar conductes perjudicials ni garantir que totes les converses resultin còmodes.
Preguntes freqüents sobre la teràpia de parella
No necessàriament. Algunes parelles acudeixen perquè volen millorar la seva relació i d’altres perquè necessiten aclarir si volen continuar.
L’important és que tots dos accepteu participar voluntàriament i que puguem establir uns objectius de treball adequats a la vostra situació.
La teràpia de parella requereix la participació de tots dos.
Si la teva parella no vol assistir-hi, pots iniciar un procés de psicoteràpia individual per comprendre com estàs vivint la relació, treballar les teves necessitats i els teus límits i valorar les teves pròpies decisions.
No és possible realitzar una teràpia conjunta treballant exclusivament amb un dels seus membres.
Pot oferir un espai per abordar l’impacte emocional, la pèrdua de confiança i els conflictes que apareixen després de descobrir una infidelitat.
Tanmateix, no garanteix la reconciliació ni implica que la persona afectada hagi de perdonar.
Els objectius dependran de la situació i de la disposició de cada membre a participar-hi.
No. La meva funció no consisteix a actuar com a jutge ni a determinar quin membre de la parella és el culpable de tots els problemes.
Treballarem per comprendre les conductes, necessitats, responsabilitats i dinàmiques que intervenen en la relació.
Això no significa mantenir una falsa neutralitat davant de situacions d’abús o violència.
Sí. No cal esperar que les dificultats siguin molt intenses.
Consultar quan apareixen problemes persistents de comunicació, confiança o convivència pot permetre abordar-los abans que es consolidin determinats patrons.
No existeix un nombre predeterminat de sessions aplicable a totes les parelles.
La durada dependrà de les dificultats, la història de la relació, els objectius que acordem i l’evolució del procés.
Durant el tractament revisarem periòdicament els avenços i la necessitat de continuar.
En molts casos sí. Valorarem si la modalitat en línia resulta adequada, si tots dos disposeu de prou privacitat i si es donen les condicions necessàries per treballar de manera segura.
També podeu sol·licitar atenció presencial a la consulta de Gràcia, Barcelona.
No. Són intervencions amb objectius i enquadraments diferents.
En alguns casos pot ser convenient que un o tots dos membres rebin atenció individual per dificultats personals específiques.
Valorarem com organitzar-ho i si és preferible que hi intervinguin professionals diferents per evitar conflictes de rol o de confidencialitat.
Sí. Ofereixo una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.
Aquest primer contacte permet conèixer breument el motiu de consulta, resoldre dubtes sobre la meva manera de treballar i valorar si la teràpia de parella pot resultar adequada.
No constitueix una sessió de psicoteràpia ni una avaluació psicològica completa.
Autoria i revisió
Contingut elaborat per ser revisat per Álvaro de la Torre, Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200.
Última revisió: novembre de 2026.
La informació d’aquesta pàgina té caràcter divulgatiu i no substitueix una avaluació psicològica individualitzada ni una valoració específica de la relació.
Referències i fonts clíniques
Christensen, A. i Doss, B. D. (2017). Integrative Behavioral Couple Therapy. Current Opinion in Psychology, 13, 111–114.
Christensen, A., Atkins, D. C., Baucom, B. i Yi, J. (2010). Marital status and satisfaction five years following a randomized clinical trial comparing traditional versus integrative behavioral couple therapy. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 78(2), 225–235.
National Institute for Health and Care Excellence (NICE). (2022). Depression in adults: treatment and management. NG222. Apartat sobre teràpia conductual de parella per a la depressió.
Altres motius relacionats
Ruptures de parella
Relacions interpersonals
Dependència emocional
Altres motius de consulta psicològica a Barcelona
Esteu passant per una crisi de parella?
Si les discussions, la distància emocional, la manca de confiança o els dubtes sobre la vostra relació estan generant malestar, podem començar amb una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.
Podreu explicar-me breument què està passant, conèixer com treballo i resoldre els dubtes inicials per valorar si us puc oferir l’atenció que necessiteu.
La consulta informativa té caràcter orientatiu i no constitueix una sessió de teràpia de parella ni una avaluació psicològica.