Álvaro de la Torre, psicólogo para crisis vitales en Barcelona

Psicòleg per a crisis vitals a Barcelona

Álvaro de la Torre · Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200
Psicoteràpia per a adults · Presencial a Gràcia i online

Hi ha moments en què la vida canvia o deixa d’encaixar com abans.

Pot passar després d’una ruptura, un canvi laboral, una pèrdua, una malaltia, una mudança o qualsevol altra transició important. Altres vegades no hi ha cap esdeveniment concret: simplement apareix la sensació d’estar perdut, d’haver perdut la direcció o de no reconèixer-te del tot en la vida que estàs portant.

A consulta podem comprendre què està passant, com t’està afectant aquest moment i què necessites per afrontar la transició amb més claredat, recuperar l’equilibri i prendre decisions d’una manera més conscient.

Què entenem per crisi vital

Utilitzem l’expressió crisi vital per descriure períodes en què un canvi, una transició o el qüestionament d’aspectes importants de la nostra vida superen temporalment les formes habituals que tenim d’afrontar-los.

Una crisi vital no constitueix per si mateixa un trastorn psicològic.

Moltes persones travessen aquests períodes utilitzant els seus propis recursos i la seva xarxa de suport. Tanmateix, en altres casos poden aparèixer ansietat, tristesa, bloqueig, irritabilitat, sensació de buit, pèrdua de motivació o dificultats per prendre decisions.

De vegades sabem perfectament què ha desencadenat el malestar. En altres ocasions resulta més difícil identificar-ho.

Comprendre què està passant implica tenir en compte la situació actual, la història de la persona, les seves relacions, els seus recursos, les expectatives que tenia sobre la seva vida i l’impacte que aquest moment està tenint en el seu benestar quotidià.

Com es pot manifestar una crisi vital?

Cada persona la pot viure d’una manera diferent. Algunes experiències freqüents són:

Sensació d’estar perdut o sense direcció.

Dubtes importants sobre la vida personal o professional.

Dificultat per prendre decisions.

Sensació de buit o insatisfacció.

Qüestionament de decisions preses anteriorment.

Pèrdua de motivació.

Por davant dels canvis o davant del futur.

Sensació d’estar vivint «en pilot automàtic».

Dificultat per reconèixer-te en la vida que estàs portant.

Preocupació constant per estar prenent decisions equivocades.

Comparar-te amb altres persones i sentir que hauries d’estar en un altre moment de la teva vida.

Necessitat de canviar alguna cosa sense saber encara exactament què.

Donar moltes voltes a les mateixes alternatives sense aconseguir avançar.

Reconèixer-te en alguna d’aquestes experiències no significa necessàriament que existeixi un problema psicològic. El més important és comprendre la seva intensitat, quant de temps fa que hi són presents i de quina manera estan afectant la teva vida.

Situacions que poden desencadenar una crisi vital

Les crisis poden aparèixer en moments molt diferents i no sempre estan associades a esdeveniments negatius.

Una transició desitjada també pot generar incertesa.

Algunes situacions que poden afavorir-ne l’aparició són:

Una ruptura o una separació.

Canvis importants en una relació.

Pèrdua d’una persona significativa.

Canvis de feina, desocupació o dificultats professionals.

Sentir-se estancat en la carrera professional.

Mudar-se a una altra ciutat o país.

Una malaltia pròpia o d’algú proper.

Canvis econòmics importants.

Maternitat o paternitat.

Fills que marxen de casa.

Jubilació.

Canvis relacionats amb l’edat o el pas a una nova etapa vital.

Dubtes sobre continuar una relació, canviar de professió o modificar el projecte de vida.

Assolir determinats objectius i descobrir que no produeixen la satisfacció esperada.

També pot aparèixer una crisi sense que existeixi un esdeveniment clarament identificable.

De vegades, el malestar sorgeix quan una manera de viure que havia funcionat durant anys deixa de fer-ho.

Quan costa trobar una direcció

Durant una crisi vital és freqüent voler resoldre com més aviat millor la incertesa.

La ment pot entrar en un procés continu d’anàlisi:

«I si m’equivoco?»

«Hauria de deixar la feina?»

«Aquesta relació és realment el que vull?»

«Estic desaprofitant la meva vida?»

«Per què no estic satisfet si aparentment tot va bé?»

Algunes persones intenten prendre decisions ràpidament per deixar de sentir incertesa. Altres posposen indefinidament qualsevol canvi perquè tenen por d’equivocar-se.

També pot aparèixer una cerca constant de seguretat: preguntar repetidament a altres persones què farien, comparar alternatives una vegada i una altra o esperar tenir una certesa absoluta abans de decidir.

Tanmateix, algunes decisions importants mai no ofereixen una garantia completa.

En teràpia podem treballar per reduir aquesta urgència, ordenar progressivament el que està passant i diferenciar entre allò que necessita una decisió, allò que encara necessita temps i allò que potser no es pot controlar completament.

Quan pot ser convenient consultar?

No totes les crisis vitals requereixen psicoteràpia.

Pot ser útil demanar ajuda quan:

La sensació de confusió o bloqueig es manté durant un temps.

Dones moltes voltes a les mateixes qüestions sense aconseguir avançar.

El malestar comença a afectar les teves relacions, la feina, el descans o les activitats quotidianes.

Tens dificultats importants per prendre decisions.

Sents que estàs vivint d’una manera que ja no encaixa amb tu.

Has perdut activitats, relacions o projectes que abans eren importants.

La incertesa genera una ansietat difícil de gestionar.

Et sents desmotivat o emocionalment desconnectat.

Fa temps que intentes resoldre la situació pel teu compte sense trobar una direcció.

Estàs travessant diversos canvis importants alhora.

També convé valorar la situació amb més deteniment quan apareixen símptomes significatius d’ansietat o depressió, aïllament important, deteriorament del funcionament quotidià o pensaments relacionats amb no voler continuar vivint.

Si apareixen pensaments de suïcidi o de fer-te mal, és important buscar ajuda professional sense demora. A Espanya pots contactar amb la Línia 024 d’atenció a la conducta suïcida. Si existeix un perill immediat per a la teva seguretat, truca al 112.

No cal que sàpigues què vols canviar abans d’acudir a consulta.

De vegades, comprendre el problema i descobrir quines decisions cal prendre realment forma part del mateix procés terapèutic.

Com treballo les crisis vitals

Les primeres sessions estan orientades a comprendre què està passant i construir una formulació del problema adaptada a la teva situació.

Explorarem què ha canviat, quin significat té per a tu aquest moment, com està afectant les diferents àrees de la teva vida i quins factors poden estar contribuint al bloqueig, la incertesa o el malestar.

També tindrem en compte els teus recursos, relacions, circumstàncies actuals, experiències anteriors i les decisions que estàs intentant afrontar.

A partir d’aquesta avaluació establirem conjuntament els objectius terapèutics.

El treball pot incloure:

Ordenar els diferents problemes, canvis o decisions que estan apareixent.

Identificar quins aspectes requereixen una decisió i quins necessiten simplement temps.

Explorar necessitats, prioritats i valors personals.

Identificar pensaments, pors o expectatives que dificulten avançar.

Reduir processos de preocupació o rumiació quan mantenen el bloqueig.

Aprendre a tolerar millor la incertesa quan encara no és possible disposar de totes les respostes.

Diferenciar allò que pots modificar d’allò que necessitaràs acceptar o travessar.

Recuperar activitats, relacions i àrees importants que hagin quedat desplaçades.

Analitzar alternatives i conseqüències abans de prendre decisions rellevants.

Enfortir recursos personals i xarxes de suport.

Desenvolupar una manera més flexible d’afrontar futurs períodes de canvi.

Treballo des d’una perspectiva integradora basada en l’evidència científica.

Depenent de l’avaluació, puc incorporar estratègies de la Teràpia Cognitivoconductual (TCC) per treballar patrons de preocupació, rumiació, evitació o interpretacions rígides que estiguin dificultant l’adaptació.

Quan hi ha una decisió concreta que cal abordar, podem utilitzar eines de solució de problemes i presa de decisions per definir millor el problema, generar alternatives i valorar d’una manera més realista les seves possibles conseqüències.

També puc integrar principis de la Teràpia d’Acceptació i Compromís (ACT) quan el treball requereix aprendre a conviure amb un grau inevitable d’incertesa, relacionar-se d’una manera més flexible amb pensaments i emocions difícils i clarificar quins valors poden servir d’orientació.

Quan la crisi ha produït aïllament, abandonament de rutines o pèrdua d’activitats significatives, també podem treballar en la recuperació progressiva d’aquestes àrees de la vida.

I si el canvi implica pèrdues, modificacions importants en les relacions o nous rols, també tindrem en compte els vincles i la xarxa de suport.

No aplico un protocol idèntic a totes les persones. La intervenció s’adapta a la teva situació, als factors que estiguin mantenint el malestar i als objectius que acordem conjuntament.

Conèixer com treballo

L’objectiu no és tenir totes les respostes immediatament

Una crisi vital acostuma a implicar incertesa.

I no sempre és possible eliminar-la ràpidament.

L’objectiu de la psicoteràpia no és dir-te quina decisió has de prendre ni oferir-te una resposta prefabricada sobre com hauries de viure.

La meva funció tampoc és decidir si hauries de deixar una relació, canviar de feina, mudar-te o iniciar un determinat projecte.

Podem treballar per comprendre millor què està passant, identificar què és important per a tu, ampliar les alternatives que pots considerar i analitzar les conseqüències de cada opció.

L’objectiu és que puguis prendre les teves pròpies decisions d’una manera més conscient i coherent amb les teves necessitats, valors i circumstàncies reals.

En alguns moments hi haurà decisions per prendre.

En d’altres, el treball consistirà precisament a aprendre a romandre durant un temps en la incertesa sense sentir que necessites resoldre immediatament tota la teva vida.

Quan sentim que «hauríem de ser en un altre lloc»

Algunes crisis apareixen quan comparem la nostra vida real amb la vida que pensàvem que tindríem a una determinada edat.

«A aquestes alçades hauria de tenir parella.»

«Ja hauria d’haver format una família.»

«Hauria d’estar més satisfet amb la meva feina.»

«Hauria d’haver aconseguit més coses.»

«No m’hauria de sentir així.»

Aquestes expectatives poden estar influïdes per la nostra història, la nostra família, l’entorn social o la comparació amb altres persones.

En teràpia podem explorar fins a quin punt determinats «hauria de» representen realment el que desitges o responen a expectatives que has anat incorporant al llarg de la teva vida.

No es tracta de renunciar als teus objectius, sinó de poder diferenciar-los de les exigències que poden estar generant patiment innecessari.

Crisi vital, malestar emocional i ansietat

Una crisi vital pot generar ansietat, tristesa, irritabilitat, preocupació, frustració o sensació de buit, però aquests termes no signifiquen exactament el mateix.

L’expressió crisi vital descriu principalment un context de canvi, transició o qüestionament.

L’ansietat pot aparèixer com a conseqüència de la incertesa, l’anticipació del futur o la por de prendre una decisió equivocada.

El malestar emocional és un concepte més ampli que pot aparèixer davant de nombroses situacions de la vida.

També pot existir un procés de dol quan la crisi està relacionada amb una pèrdua significativa.

Per això, no és convenient assumir per endavant quina explicació correspon a cada situació.

L’avaluació ens permetrà comprendre quin problema està predominant i orientar la intervenció en funció d’això.

Ansietat

Malestar emocional

Dol

Preguntes freqüents sobre crisis vitals

No necessàriament. És una expressió utilitzada per descriure determinats períodes de transició, canvi o qüestionament.

Caldrà valorar individualment si existeix, a més, algun problema psicològic específic.

No. Precisament una de les dificultats habituals pot ser no saber què està passant o quina direcció prendre.

No. Podem analitzar alternatives, conseqüències, necessitats i dificultats, però les decisions personals et corresponen a tu.

És freqüent que apareguin diferents respostes emocionals durant períodes de canvi.

Durant l’avaluació valorarem la seva intensitat, durada i impacte per comprendre quina atenció necessites.

En molts casos, sí. La modalitat es valora individualment segons el motiu de consulta i les teves circumstàncies.

Autoria i revisió

Contingut elaborat i revisat per Álvaro de la Torre, Psicòleg General Sanitari · COPC 21.200.

Última revisió: novembre de 2026.

La informació d’aquesta pàgina té caràcter divulgatiu i no substitueix una avaluació psicològica individualitzada.

Referències i fonts clíniques

American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-5-TR. Apartat sobre trastorns d’adaptació i resposta davant d’estressors.

World Health Organization (WHO). Doing What Matters in Times of Stress: An Illustrated Guide. 2020.

National Institute for Health and Care Excellence (NICE). Depression in adults: treatment and management. NICE Guideline NG222. Avaluació d’esdeveniments vitals estressants i circumstàncies psicosocials.

Altres motius relacionats

Relacions interpersonals

Autoestima

Ruptures

Consulta altres motius de consulta psicològica a Barcelona

Sents que has perdut la direcció?

Si estàs travessant una etapa de canvi, bloqueig o incertesa i necessites ordenar el que està passant, pots començar amb una consulta informativa gratuïta de 20 minuts per telèfon o videotrucada.

Podràs explicar-me breument la teva situació, resoldre els teus dubtes i valorar si et puc oferir l’atenció que necessites abans d’iniciar un procés de psicoteràpia.

La consulta informativa té caràcter orientatiu i no constitueix una sessió de psicoteràpia ni una avaluació psicològica.

Desplaça cap amunt